món satie

en la distancia todo parece mejor..

ESPERA

Esperar es maldecir
no conocer el tiempo
es jugar con el vivir
vomitando desaliento.
Experiencia abrumadora
dos agujas me aprisionan
¿no ha llegado aún la hora?.
Los cuerdos ya desentonan.
Desconfío del pasado
¿qué me ha llevado aquí?
Detrás, un tiempo escapado
Ahora, el tiempo es sin fin.

r.millà

"Jesus'blood never failed me yet"

A finals del 60's el music Gavin Bryars va col.laborar amb un seu amic, el director Alan Power, en la realització d'un documental que mostraria la vida dels indigents que freqüentaven els voltants de l'estació de Waterloo, a Londres. En el material filmat es podia sentir alguns “sense sostre” cantussejant tonades de taverna, cançons populars i petits fragments d’alguna Òpera. Un d'aquests personatges, que en l’enregistrament semblava sobri, es va deixar anar amb "Jesus' blood never failed me yet" ("La sang de Jesús mai m'ha abandonat"), una cançó religiosa que, finalment, no es va arribar a muntar en la versió final del documental.

Escoltant les cintes a casa seva, Gavin Bryars va improvisar un acompanyament al piano per aquesta cançó.En aquella època Bryars treballava el concepte de "música aleatòria", tècnica de composició en que la improvisació dona forma a seqüències sonores o musicals sense una estructura inicial aparent. Se'n va adonar que la primera part de la cançó, una seqüència de tretze compassos, es podia repetir en un loop sense fi; el resultat final, com si es tractés d'un himne, es podia enriquir progressivament amb l'acompanyament de les seccions de cordes i metall d'una orquestra, que s'anirien afegint a cada repetició del loop.

Bryars va anar al seu estudi, al departament de Belles Arts de l'Universitat de Leicester, per enregistrar el loop en una cinta magnètica de llarga durada. Va deixar el magnetòfon en marxa mentre anava a fer un cafè; la porta de l'estudi es va quedar oberta.

A la tornada del cafè l'ambient de l'estudi no era el mateix que moments abans; els estudiants, que normalment eren sorollosos, estaven en silenci i alguns, fins i tot, es mostraven visiblement emocionats. Això va acabar de convèncer a Bryars de la força emocional que desprenia la veu d'aquell indigent. Inicialment el Loop orquestat duraria 72 minuts (1972).
En la “composició en espiral" final hi va col·laborar Tom Waits (1993) .

DADES

A Espanya hi ha 21900 persones sense sostre (des 2006. INE)
Un 25% de la gent que viu al carrer ha patit abusos o maltractaments infantils.
Un 20% son persones de més de 40 anys que han estat a l'exèrcit.
Un 20% son expresidiaris.
Un 25% té problemes de salut mental.
Un 50% provenen de famílies desestructurades.
Per aixó la majoria tenen alguna addicció. Al voltant d'un 25% no en tenen.
Un 50% voldria treballar.

En la estación lo encontrarás
cuando los locales bajos cierran
tomará el tren de ningún lugar
tendido en la vía, expuesto al azar.
Merodea por los límites de la ciudad
donde el río parece morir ahogado
y las últimas luces tienen su final
bordeando el grito desesperado.
Pasos hundidos en eco de mar
la calle tatuada en su pecho
vino barato en su respirar
mirada perdida en busca de techo.
Aquel bote de duro cascarón
tiene ahora su perfil lejano
su horizonte desdibujado
olas crueles lo destrozaron.
Si vas hacia allí, al límite
donde el agua busca la roca
lo verás junto a su sombra
a punto de naufragar.
Ramon M.

PRIMERA ABSÈNCIA

Hi ha fantasmes diürns que, presoners de la seva absència, viuen apartats, caminen amb passos ofegats pels carrers, sense mirar ningú... E. Cioran (La temptació d'existir)
Hay fantasmas diurnos que, prisioneros de su ausencia, viven apartados, caminan con pasos ahogados por las calles, sin mirar a nadie... E.Cioran (La tentación de existir)