HIKIKOMORI

El seu aïllament de la societat acostuma a començar gradualment. Es mostren tristos, insegurs, s'aparten dels seus amics fins a perdrel's. Acumulen inseguretat, aixó els fa ser víctimes de bulling i burles per part dels companys del col.legi; aquest últim és, potser, el principal motiu per aillar-se definitivament. Els joves hikikomori acaben tancant-se amb clau a la seva habitació, és l'aïllament total. El tancament pot durar mesos, anys...A l'habitació només hi tenen un finestra com a via d'escapament, el seu ordinador "personal".

Bajo un amplio cielo gris, en una vasta llanura polvorienta, sin sendas, ni césped, sin un cardo, sin una ortiga, tropecé con muchos hombres que caminaban encorvados.
Llevaba cada cual, a cuestas, una quimera enorme, tan pesada como un saco de harina o de carbón, o la mochila de un soldado de infantería romana.
Pero el monstruoso animal no era un peso inerte; envolvía y oprimía, por el contrario, al hombre, con sus músculos elásticos y poderosos; prendíase con sus dos vastas garras al pecho de su montura, y su cabeza fabulosa dominaba la frente del hombre, como uno de aquellos cascos horribles con que los guerreros antiguos pretendían aumentar el terror de sus enemigos.
Interrogué a uno de aquellos hombres preguntándole adónde iban de aquel modo. Me contestó que ni él ni los demás lo sabían; pero que, sin duda, iban a alguna parte, ya que les impulsaba una necesidad invencible de andar.
Charles Baudelaire

Els records no poblen la nostre solitud, com sol dir-se; mes aviat al contrari,
la fan més profunda. (G. Flaubert)

Havia estat absent fins i tot abans de morir, i feia temps que la gent que el rodejava havia après a acceptar la seva absència, a prendre-la com una qualitat inherent a la seva personalitat. Ara que se n'havia anat, no seria difícil fer-se a l'idea que la seva absència seria definitiva...
P. Auster (La invenció de la soledat)

món satie

en la distancia todo parece mejor..

ESPERA

Esperar es maldecir
no conocer el tiempo
es jugar con el vivir
vomitando desaliento.
Experiencia abrumadora
dos agujas me aprisionan
¿no ha llegado aún la hora?.
Los cuerdos ya desentonan.
Desconfío del pasado
¿qué me ha llevado aquí?
Detrás, un tiempo escapado
Ahora, el tiempo es sin fin.

r.millà

"Jesus'blood never failed me yet"

A finals del 60's el music Gavin Bryars va col.laborar amb un seu amic, el director Alan Power, en la realització d'un documental que mostraria la vida dels indigents que freqüentaven els voltants de l'estació de Waterloo, a Londres. En el material filmat es podia sentir alguns “sense sostre” cantussejant tonades de taverna, cançons populars i petits fragments d’alguna Òpera. Un d'aquests personatges, que en l’enregistrament semblava sobri, es va deixar anar amb "Jesus' blood never failed me yet" ("La sang de Jesús mai m'ha abandonat"), una cançó religiosa que, finalment, no es va arribar a muntar en la versió final del documental.

Escoltant les cintes a casa seva, Gavin Bryars va improvisar un acompanyament al piano per aquesta cançó.En aquella època Bryars treballava el concepte de "música aleatòria", tècnica de composició en que la improvisació dona forma a seqüències sonores o musicals sense una estructura inicial aparent. Se'n va adonar que la primera part de la cançó, una seqüència de tretze compassos, es podia repetir en un loop sense fi; el resultat final, com si es tractés d'un himne, es podia enriquir progressivament amb l'acompanyament de les seccions de cordes i metall d'una orquestra, que s'anirien afegint a cada repetició del loop.

Bryars va anar al seu estudi, al departament de Belles Arts de l'Universitat de Leicester, per enregistrar el loop en una cinta magnètica de llarga durada. Va deixar el magnetòfon en marxa mentre anava a fer un cafè; la porta de l'estudi es va quedar oberta.

A la tornada del cafè l'ambient de l'estudi no era el mateix que moments abans; els estudiants, que normalment eren sorollosos, estaven en silenci i alguns, fins i tot, es mostraven visiblement emocionats. Això va acabar de convèncer a Bryars de la força emocional que desprenia la veu d'aquell indigent. Inicialment el Loop orquestat duraria 72 minuts (1972).
En la “composició en espiral" final hi va col·laborar Tom Waits (1993) .

DADES

A Espanya hi ha 21900 persones sense sostre (des 2006. INE)
Un 25% de la gent que viu al carrer ha patit abusos o maltractaments infantils.
Un 20% son persones de més de 40 anys que han estat a l'exèrcit.
Un 20% son expresidiaris.
Un 25% té problemes de salut mental.
Un 50% provenen de famílies desestructurades.
Per aixó la majoria tenen alguna addicció. Al voltant d'un 25% no en tenen.
Un 50% voldria treballar.

En la estación lo encontrarás
cuando los locales bajos cierran
tomará el tren de ningún lugar
tendido en la vía, expuesto al azar.
Merodea por los límites de la ciudad
donde el río parece morir ahogado
y las últimas luces tienen su final
bordeando el grito desesperado.
Pasos hundidos en eco de mar
la calle tatuada en su pecho
vino barato en su respirar
mirada perdida en busca de techo.
Aquel bote de duro cascarón
tiene ahora su perfil lejano
su horizonte desdibujado
olas crueles lo destrozaron.
Si vas hacia allí, al límite
donde el agua busca la roca
lo verás junto a su sombra
a punto de naufragar.
Ramon M.

PRIMERA ABSÈNCIA

Hi ha fantasmes diürns que, presoners de la seva absència, viuen apartats, caminen amb passos ofegats pels carrers, sense mirar ningú... E. Cioran (La temptació d'existir)
Hay fantasmas diurnos que, prisioneros de su ausencia, viven apartados, caminan con pasos ahogados por las calles, sin mirar a nadie... E.Cioran (La tentación de existir)