martes, 10 de febrero de 2009

sábado, 7 de febrero de 2009


jueves, 4 de diciembre de 2008

HIKIKOMORI

El seu aïllament de la societat acostuma a començar gradualment. Es mostren tristos, insegurs, s'aparten dels seus amics fins a perdrel's. Acumulen inseguretat, aixó els fa ser víctimes de bulling i burles per part dels companys del col.legi; aquest últim és, potser, el principal motiu per aillar-se definitivament. Els joves hikikomori acaben tancant-se amb clau a la seva habitació, és l'aïllament total. El tancament pot durar mesos, anys...A l'habitació només hi tenen un finestra com a via d'escapament, el seu ordinador "personal".
Bajo un amplio cielo gris, en una vasta llanura polvorienta, sin sendas, ni césped, sin un cardo, sin una ortiga, tropecé con muchos hombres que caminaban encorvados.
Llevaba cada cual, a cuestas, una quimera enorme, tan pesada como un saco de harina o de carbón, o la mochila de un soldado de infantería romana.
Pero el monstruoso animal no era un peso inerte; envolvía y oprimía, por el contrario, al hombre, con sus músculos elásticos y poderosos; prendíase con sus dos vastas garras al pecho de su montura, y su cabeza fabulosa dominaba la frente del hombre, como uno de aquellos cascos horribles con que los guerreros antiguos pretendían aumentar el terror de sus enemigos.
Interrogué a uno de aquellos hombres preguntándole adónde iban de aquel modo. Me contestó que ni él ni los demás lo sabían; pero que, sin duda, iban a alguna parte, ya que les impulsaba una necesidad invencible de andar.
Charles Baudelaire

Els records no poblen la nostre solitud, com sol dir-se; mes aviat al contrari,
la fan més profunda. (G. Flaubert)

jueves, 18 de septiembre de 2008


Havia estat absent fins i tot abans de morir, i feia temps que la gent que el rodejava havia après a acceptar la seva absència, a prendre-la com una qualitat inherent a la seva personalitat. Ara que se n'havia anat, no seria difícil fer-se a l'idea que la seva absència seria definitiva...
P. Auster (La invenció de la soledat)

domingo, 27 de julio de 2008

món satie

en la distancia todo parece mejor..